Anàlisi: Els rivals de l’Atlètic a la Final 4 de l’EHL
Per conèixer millor com juguen els rivals de l’Atlètic a la Final 4 de l’EHL, comptem amb Andreu Enrich, Santi Freixa i Xavi Trenchs.
31 Març 2021. Amb un rival de cada una de les grans lligues europees, és fàcil trobar algun groc que jugui contra ells. En aquest cas, tenim tres jugadors que tots ells van jugar al primer equip de l’Atlètic i que ara són entrenadors d’equips que competeixen amb els rivals de l’Atlètic a la Final Four. Parlem amb ells per conèixer com juguen, què fan bé i quins són els jugadors en què ens haurem de fixar.
Aquest article forma part de la Revista EHL. Consulta la versió completa o recull el teu exemplar al club.
EL RIVAL DE L’ATLÈTIC: L’UHLENHORST MÜLHEIM
Els campions alemanys, a diferència de l’Atlètic, han tingut aturada la seva lliga des de novembre. El seu retorn a la competició va ser el cap de setmana passat. Parlem amb Andreu Enrich, entrenador del Manheimmer i per tant, rival de l’Uhlenhorst a la lliga alemanya.
Descriu l’Uhlenhorst Mülheim a grans trets:
Andreu Enrich: L’Uhlenhorst és un dels millors equips d’Europa, ja fa uns anys que tornen a ser un equip molt temible que lluita cada temporada per tots els títols aquí a Alemanya. La plantilla està molt ben compensada amb jugadors joves de molt talent (sub-21), tenen 6 jugadors de la selecció nacional i altres jugadors veterans que aporten experiència al grup.
Quins són els seus punts forts i quins són els seus punts febles?
AE: Punts Forts:
- Organització defensiva
- Confiança en el joc curt
- Contraatacs
- Quan juguen amb un jugador més que el rival, ho aprofiten molt bé i no perdonen.
Punts Febles:
- Cada un dels seus sistemes defensius pot trencar-se, però requereix principis diferents.
- Pateixen sempre que no tenen temps d’organitzar-se defensivament. L’Atlètic haurà de sacar ràpid sempre que pugui.
- La seva banda esquerra és una mica més vulnerable que la dreta.
Què fa bé ofensivament i defensivament?
AE: Sap jugar en curt per sortir de la pressió rival, quan aquesta és alta. Utilitzen sempre un pivot enrederit. A més, els seus centrals tenen capacitat de trencar línies tant amb passada com en conducció. També quan ataquen, estiren i amplien molt el camp contrari per generar molts espais.
Tenen una zona baixa defensiva única, cap altre equip practica. També poden pressionar molt amunt i canalitzar l’atac contrari cap a la seva banda dreta. Els seus defenses sempre marquen amb anticipació.
Quins són els jugadors de l’Uhlenhorst Mulheim que hauríem de tenir controlats?
AE: La seva parella de centrals és molt sòlida. Els dos són jugadors internacionals: Ferdinand Weinke i Lukas Windfeder. Aquest darrer a més el seu tirador de penals, molt efectiu. Complementa la línia defensiva un dels millors laterals drets d’Europa: Benedikt Fürk, molt perillós en atac.
El seu migcentre és qui porta el ritme de l’equip, és tot un veterà: Tobias Matania. I per últim tenim dos davanters a tenir en compte: Malte Hellwig i Timm Herzbruch. Hellwig és un jugador molt hàbil en situacions properes a l’àrea. I Herzbruch és un jugador de grans recorreguts i molta velocitat, però surt d’una llarga lesió i veurem en quin estat de forma arriba a la Final 4.
EL SEGON RIVAL: ROYAL LEOPOLD O BLOEMENDAAL
Passi el que passi el dissabte 3 d’abril, l’Atlètic jugarà un segon partit, sigui per disputar la medalla de bronze o la que seria la primera final de l’EHL pel club. A l’altra banda de la Final Four, Royal Leopold i Bloemendaal jugaran la primera semifinal d’aquesta atípica edició de la màxima competició de clubs. Parlem amb Xavi Castillano, entrenador del Leuven belga, i amb Santi Freixa, entrenador de l’Amsterdam holandès per conèixer una mica també com juguen aquests dos equips.
Quins són els punts forts del Royal Leopold?
Xavi Trenchs: El Royal Leopold és un equip que li agrada sortir combinant en espais reduÏts. A més també tenen sortida de flick. Passat el mig camp els agrada molt ser verticals per aprofitar la qualitat dels seus davanters. Gran part del seu joc passa per Tom Boon, un dels millors davanters de la selecció belga, que permet activar la resta dels seus companys. El mateix Boon també és clau a l’hora dels penals còrner, amb un molt bon tir directe. En defensa els agrada molt pressionar amunt per recuperar i estar ja a l’àrea rival.
Quins són els punts febles de l’equip?
XT: Pel perfil dels jugadors el seu punt feble és la part defensiva del joc. La seva pressió alta és manipulable per l’equip rival. A més, pateixen si l’equip contrari té possessions llargues amb ritme de bola. Els seus migcampistes no són d’esperit defensiu i per això pateixen just en perdre la bola. Si el seu rival se n’aprofita i és vertical un cop recuperin la pilota, en podran treure profit.
En quins jugadors ens hem de fixar?
XT: Sense cap mena de dubte, com ja hem comentat, la referència és el Tom Boon per la importància en atac i en el penal còrner. A davant l’acompanyen dos molt bon davanters: Max Plennevaux, exjugador del Polo, que és molt físic i un killer, i Arthur Verdussen, que sempre està ben situat per aprofitar rebots i punxar la bola. A la línia defensiva destaquen Nico Poncelet, un lateral dret ràpid, vertical i amb molt bona visió de joc i John Verdussen, experimentat i amb bona sortida de flick.
I el Bloemendaal, en la seva semifinal, és el favorit per nivell i per palmarès. Acumulen dos anys a un altíssim nivell a la Hoofdklasse, la lliga Holandesa. Van guanyar l’edició del 2019 i la temporada passada també eren líders. Santi Freixa els descriu com “amos i senyors de la seva lliga” després d’acumular 15 victòries, un empat i una derrota.
Quins són els punts forts del Bloemendaal?
Santi Freixa: És un equip molt ben compensat, amb totes les posicions cobertes per jugadors contrastats i individualment són molt forts. A més tenen un bon penal. La seva sortida la mou un dels millors jugadors del món, Arthur Van Doren. És el seu factor diferencial. A més, el fet de tenir grans jugadors a totes les línies fa molt difícil la tasca defensiva de l’equip rival: si els pressiones, poden sortir en llarg i jugar amb els davanters molt profunds, i si esperes, els seus migcampistes poden combinar i et portaran de banda a banda fins a arribar a la teva àrea. Tenen un component ofensiu brutal i poden atacar de moltes maneres diferents.
Quins són els punts febles de l’equip?
SF: És segurament l’equip amb menys debilitats del quadre. Contràriament al que un pot pensar, el seu principal avantatge també es pot aprofitar en contra seva. Gran part del seu joc passa per Arthur Van Doren i tot i que és molt complicat, si se l’aconsegueix neutralitzar o que almenys no pugui fer tot el que vol, les opcions en sortida del Bloemendal es redueixen. Qualsevol equip que vulgui guanyar als holandesos caldrà que estigui molt precís i concentrat durant tot el partit.
En quins jugadors ens hem de fixar?
SF: Serà impossible no mirar a Arthur Van Doren, dues vegades escollit millor jugador del món (2017 i 2018. És un lliure playmaker, capaç de sortir en curt, en llarg i en conducció per acabar apareixent a tot arreu i en qualsevol moment. A més, és capaç d’arribar a l’àrea contrària amb facilitat i ser decisiu. Compten amb jugadors com Jorrit Croon al mig del camp amb molt talent i una davantera molt efectiva. Thierry Brinkman i Roel Bovendeert, juntament amb Florian Fuchs, el millor davanter alemany dels últims deu anys, generen moltíssim perill a tots els equips als quals s’enfronten.
