“Ser entrenadora és un treball completament diferent de ser jugadora
Benvinguda, Francesca, és un plaer tenir-te aquí al II Open Internacional Terrassa Tennis a l’Atlètic.
Després d’una carrera tan exitosa com a jugadora, què et va portar a dedicar-te a l’entrenament de noves generacions?
És un gran plaer poder ser entrenadora, que és una paraula molt gran, perquè el treball és totalment diferent. Quan ets jugadora, tot el treball és per a tu mateixa, has de pensar en tu. Quan ets entrenadora, has de posar-te en el cap d’una altra persona i estar al seu servei. Entendre quina és la millor manera d’ajudar-la a entendre i aprendre els teus coneixements. Ha d’haver-hi una bona coordinació, molta motivació i estar molt atenta.
Sobre la jugadora que acompanyes, Lili Tigger, pots explicar-nos quines qualitats destacaries en ella?
Lili té una gran qualitat: és molt treballadora. Això fa que jo tingui moltes ganes de treballar amb ella, perquè té la humilitat d’escoltar, de fer coses més enllà del seu límit. No hi ha moltes jugadores que sàpiguen on està el seu límit i fins on poden arribar. Fem passos cada dia, i em fa il·lusió poder-la ajudar molt.
És una jugadora alta, té un múscul molt llarg i pot fer un gran servei. Pot atacar molt bé i desenvolupar un joc dinàmic per aprofitar el seu millor tennis. Però té 17 anys des de fa molt poc i és molt jove, per la qual cosa cada dia ha de gestionar moltes coses. No és fàcil complir amb tot constantment, però ella ho intenta sempre. És molt forta i treballadora. È veramente brava.
“La victòria a Roland Garros va ser el resultat d’una dècada de treball”
Recordant la teva victòria a Roland Garros 2010, com creus que aquella experiència ha influït en la teva manera d’entendre el tennis avui dia?
Tothom recorda quan vaig guanyar a París, però el camí fins allà va ser molt llarg. Tenia 29 anys i van passar 10 anys de treball abans d’aconseguir un Grand Slam. No tothom ho guanya, i jo vaig tenir molta sort, molta disciplina i un somni que em va portar fins allà. Moltes persones només veuen el cim de la muntanya, però el viatge és la part més meravellosa.
Un cop guanyes el somni de la teva vida, evidentment ets molt feliç. Però entens que, per arribar-hi, has de posar-hi molt treball, molt cor i molt sacrifici. Cada setmana hi ha frustració i saber gestionar-la et permet seguir creixent. Ara que ho veig des de fora, penso: “Guau! Quin treball increïble es fa en aquest esport”. Quan ets dins, simplement ho fas, no tens una altra opció.
Aquest esport és dificilíssim i només uns pocs arriben a guanyar un Grand Slam, a ser top 5 o número 1 del món. És un treball de cap i de saber millorar cada dia. No pots canviar el que ets, però pots perfeccionar-te. I pas a pas, arribes fins aquí. (Riu)
Has pogut conèixer les instal·lacions del club durant aquests dies. Quina impressió t’has endut? Què creus que es podria millorar de cara a futures edicions d’aquest torneig?
El club és espectacular! Per fi tenim un dia de sol, gràcies a Déu. La infraestructura en un torneig com aquest ajuda molt, perquè hi ha espai per escalfar, un gimnàs, moltes pistes per entrenar… Aquest torneig ha de continuar, i si es té l’oportunitat, s’hauria d’augmentar el premi per atreure jugadores de nivell encara més alt.
La gent que organitza també és molt important, i he vist molta disponibilitat i professionalitat per atendre’ns.
Sempre hi ha coses petites a millorar, però és normal. A mesura que el torneig creixi, caldrà oferir més serveis als jugadors. Ara mateix, per exemple, hi ha hagut problemes amb les pistes a causa de la pluja, però crec que ho estan resolent molt bé. També és fonamental el servei de pilotes, el transport, els diferents serveis per als jugadors… I seria interessant convidar jugadores espanyoles i estrangeres per elevar el nivell del torneig.
Has pogut conèixer les instal·lacions del club durant aquests dies. Quina impressió t’has endut? Què creus que es podria millorar de cara a futures edicions d’aquest torneig?
El club és espectacular ahora el primer dia de sol, gracias a dios, la estructura en un torneo así ajuda, porque hay espacio para calentar, un gimansio, hay muchas pistas donde poder entrenar. Teneis que tener este torneo y si teneis oportunidad augmentar el premio para aumentar el nivel, teneis la estructura pra hacerlo, despues la persona que organizan són muy imporantes, y veo tanta disponibilidad i capacidad profeisional para atendernos y hacer un buen trabajo.
Seguramente hay cosas pequeñas a mejorar. Obviamente hay que tener en cuenta que cuando más subes el nivel del torneo, mas servicio tienes que dar a los jugadores, mas hroras de trabaji, siempre pendiente, seguramente ahora mismo hay problemes en las pistas, porque llovio mucho, pero creo que se esta resolviendo muy bien. Tambien es muy impornte el servicio de pelotas, transporte, el servicio varios para el jugador que se puede tener i invitar jugadoras españolas i estrangeras para levantar el nivel.
“Al tennis, guanya qui comet menys errors, no qui no en fa cap.”
Finalment, quin missatge donaries als nens i nenes de l’escola de tennis de l’Atlètic Terrassa que somien algun dia competir en tornejos com aquest?
Hola nois i noies! Aquesta és casa vostra, i jo també em sento com a casa. Us desitjo molta sort en tot el que feu.
El més important és posar-hi el cor, treballar cada dia i donar-vos l’oportunitat de fer coses noves. Al tennis, guanya qui comet menys errors, no qui no en fa cap. Així que cada dia entreu a la pista amb un somriure, feu tot el que pugueu i sigueu feliços. Molta sort i bon treball sempre!
Moltes gràcies, Francesca, per compartir la teva experiència amb nosaltres. Et desitgem molta sort en aquest torneig i en els teus projectes futurs!
