Generació Uhlenhorst
L’enfrontament a semifinals contra els alemanys és un partit amb molta història.
28 Març 2021. Els alemanys van ser la nostra bèstia negra als anys 90; Alguns descendents d’aquell gran Atlètic volen escriure una pàgina nova d’aquesta rivalitat històrica.
L’Atlètic de la “dècada prodigiosa”, aquell equip capaç de guanyar nou lligues seguides, només va tenir una pega. Va coincidir en el temps amb el millor equip europeu de tots els temps, un Uhlenhorst que va aixecar nou Copes d’Europa d’una tirada.
A finals dels 80 i principis dels 90, l’Atlètic dominava el panorama del hockey espanyol. El 1985, a Frankenthal, havia aixecat per primera vegada el màxim títol europeu. Tot estava alineat perquè el nostre Club engrandís el palmarès, a nivell estatal i continental. Però en el darrer moment va topar diverses vegades amb un mur infranquejable. L’Uhlenhorst, equip alemany de la ciutat de Mülheim, estava també en el seu millor moment. Entre el 1988 i el 1996 ningú els va poder fer ombra.
Els noms de Carsten Fischer, Sven Meinhardt, Andreas Becker o Jan-Peter Tewes es van convertir en un malson per a l’Atlètic i per a molts altres equips.
Aquest cop, quan els alemanys vegin que a l’alineació de l’Atlètic segueixen havent-hi alguns noms per a ells coneguts, Malgosa, Escudé, Freixa, Cortès… a més d’un li tremolaran les cames.
Aquest article forma part de la Revista EHL. Consulta la versió completa o recull el teu exemplar al club.
Els precedents
L’Atlètic i l’Uhlenhorst van ser els protagonistes de quatre finals consecutives a la Copa d‘Europa. El 1989 a Mülheim, el 1990 a Frankfurt, el 1991 a Wassenaar i el 1992 a Amsterdam. En totes elles, els alemanys van sortir-ne vencedors.
El 1995, jugant a casa, l’Atlètic va tenir una bona oportunitat de prendre la revenja. Però en el partit decisiu de grup, un empat ens va deixar fora de la final que, efectivament va ser l’Uhlenhorst.
Per fi, el 1998, el moment va arribar. De nou a Can Salas, Atlètic i Uhlenhorst es veien les cares en el tercer i definitiu partit de grup. Aquest cop, el nostre equip va guanyar 2 a 1. Es va treure l’espina que duia clavada i en la final es va desfer de l’Amsterdam per tornar a regnar a Europa.
QUIM I QUIM MALGOSA; PARE I FILL
Quim Malgosa: “Quan penso amb Uhlenhorst, el primer que em ve al cap es una barreja de frustració i motivació per treballar tot l’any per superar-los i no aconseguir-ho. D’aixecar-se any darrera any per superar-te i també perquè no, un sentiment d’admiració cap un súper equip en qualitat però també amb motivació. Encara que ens quedéssim moltes vegades a les portes, segur que també ens van ajudar a ser millors jugadors. I també amb un final esperat guanyant-los i aconseguint la segona Copa d’Europa, el 1998.”
Quim Malgosa (fill): “Tantes històries he sentit explicar…sé que aporten un al·licient més pel Club i pels que ho van patir i gaudir. Per a mi, és un repte més i una il·lusió de cara a un objectiu que portem treballant de fa temps: jugar de nou a una Final 4. Vaig tenir la sort de jugar el 2016 la Final 4 de Barcelona. Ara hi tornem, amb l’ambició d’intentar, perquè no, jugar una final a Amstelveen.”
XAVI I MARC ESCUDÉ; PARE I FILL
Xavi Escudé: “Quan vaig saber qui ens va tocar de rival, em va alegrar molt perquè em va fer recordar els grans moments d’una gran etapa, malgrat he de reconèixer que l’Uhlenhorst va ser la nostra bèstia negra i de no haver-nos trobat a aquell equipàs, a l’Atlètic tindríem moltes més copes d’Europa. Per aquesta edició, em fa molta il·lusió que el Marc pugui reviure un partit que molts de l’Atlètic tenim present, i sé que el meu fill, junt amb la resta de l’equip, de ben segur sabran aprofitar la motivació addicional que això comporta i confiem poder gaudir d’una gran victòria que ens donarà grans satisfaccions familiars i pel nostre club!!”
Marc Escudé (fill del Xavi): “És tot un honor per mi poder jugar un partit d’aquest altíssim nivell i amb un rival del qual tant he sentit a parlar durant anys. Em suposa una gran motivació i més, sabent que ens van rebatre tantes copes. Ara tenim l’oportunitat tan esperada de revenjar-nos després de 30 anys. Així doncs, no cal dubtar que ens hi deixarem la pell dins al camp i farem el possible per portar la copa a la catedral!!”
JAUME I NIL ESCUDÉ; PARE I FILL
Jaume Escudé: “Que lluny i que present. El privilegi d’haver viscut totes les finals contra l’Uhlenhorst, i la pena per haver-les perdut. L’admiració més sincera per l’equip alemany, mític i irrepetible, i la mateixa admiració pel nostre equip, també mític i irrepetible, però reconeixent que van saber competir millor que nosaltres.
Molt present també l’AFICIÓ… la més nombrosa, la més sorollosa i la més animada, optimista i divertida. Durant tots aquells anys… la millor afició d’Europa, amb diferència.
Els Atletic-Uhlenhorst van marcar una època, i son una pàgina amb lletres d’or (i de plata), inoblidable en la història del hockey europeu.”
Nil Escudé: “La veritat és que em ve de nou jugar un partit d’aquest nivell. I més contra un equip amb l’història de l’Uhlenhorst, bèstia negra de l’Atlètic dels 80’s. El meu pare sempre m’havia parlat d’aquest equip, però em sonava a batalletes… fins que vaig veure un vídeo del Xavi Escudé driblant-se a mig equip alemany i deixant assegut a terra al Fischer. Allà vaig veure que el nivell ja era brutal quan jo encara no havia ni nascut.
Els temps i el hockey han canviat però els dos equips seguim sent referents als nostres països.
Aquest any tenim l’oportunitat única i il·lusionant de jugar una semifinal europea, el que ens farà estar a tots al 200%. I perquè no, plantar-nos a la desitjada final, i aquest cop ser nosaltres els que sortim victoriosos de l’històric duel.”
NANI ESCUDÉ I JOAN TARRÉS; TIET I NEBOT
Nani Escudé: “Recordar l’Uhlenhosrt de la nostra època és pensar en la bèstia negra. Vam perdre finals, però és que ells en van guanyar nou de seguides i això no ho ha tornat a fer cap altre equip. Ara hi ha grans equips i segur que com a conjunt alemany, ens posaran en dificultats. Però nosaltres som un grandíssim equip i estic convençut que jugant al nostre nivell tindrem opcions i passarem a la final.”
Joan Tarrés: ”El meu tiet m’ha explicat moltes històries sobre aquells anys on l’Uhlenhorst era un equip al que costava tant guanyar, i que li va prendre tantes Copes d’Europa a l’Atlètic. Així, aquest partit, per a nosaltres, a més de ser una oportunitat per entrar a una final de l’EHL, també és un partit per treure l’espina que durant tants anys va significar el conjunt alemany per l’Atletic.”
SANTI I SAM CORTÈS; PARE I FILL
Santi Cortès: “13 d’Abril de 1998. Semifinals contra l’Uhlenhorst. Uf, quant de temps! Érem a Can Salas, organització perfecta i ambient extraordinari, no podíem errar davant la nostra afició. “Tocava” superar els alemanys i jugar la final de l’endemà contra l’Amsterdam. El club mereixia la segona Copa d’Europa i aquells jugadors deixaven la seva empremta de campions. Que grans !! Ara es repeteix la història amb un nou partit contra l’Uhlenhorst i… a la final. Som-hi nois!
Sam Cortès (fill del Santi): “Amb l’EHL tenim un repte apassionant. Competim contra tres dels equips més potents a nivell europeu, i ho afrontem amb totes les ganes i il·lusió del món. Ens enfrontem a l’Uhlenhorst alemany a les semifinals, un rival històricament complicat, però estem preparats per fer un bon partit i poder aspirar al títol.”
JOAN I JAN MALGOSA; PARE I FILL
Joan Malgosa: “Després de molts anys, poder tornar a veure un Atlètic-Uhlenhorst competint a la copa d’Europa, i sabent que un dels meus fills estarà dins el camp, em fa molt il·lusió. Llàstima que no podrem estar a les grades. Els records que tinc, no ser si són per oblidar o per sentir-me orgullós, al cap i a la fi, vam competir i ser el segon equip d’Europa durant una bona època. Hem de reconèixer que durant nou anys ells van ser els millors.“
Jan Malgosa: “Moltes històries he escoltat de les derrotes contra l’Uhlenhorst. Del meu avi, dels meus tiets i del meu pare, que les va viure dins el camp en primera persona com a jugador i després com a entrenador. L’Atlètic té una batalla pendent amb aquest equip. El palmarès del club a nivell europeu podria ser més extens si no fós per Carsten Fischer i companyia. Per això, per a mi, és un orgull tenir l’oportunitat de jugar aquestes semifinals. Segur que pensaré amb el meu pare i els seus companys quan estigui dins el camp.“
